El dol

Les fases del dol: entendre el procés i aprendre a conviure amb la pèrdua

La pèrdua d'una persona estimada, d'una relació, d'una etapa vital, de la salut o d'un projecte important pot generar un procés de dol. El dol és una resposta natural davant qualsevol pèrdua significativa i forma part de l'experiència humana. Tot i això, cada persona el viu d'una manera diferent, amb ritmes, emocions i necessitats pròpies.

Al Centre de Psicologia de Torelló entenem el dol com un procés d'adaptació, no com una malaltia o un trastorn. L'objectiu no és "oblidar" allò que hem perdut, sinó aprendre a integrar aquesta experiència en la nostra vida i continuar avançant sense deixar de donar espai al vincle, als records i a les emocions.

Existeixen realment les fases del dol?

Segurament has sentit parlar de les cinc fases del dol descrites per la psiquiatra Elisabeth Kübler-Ross: negació, ira, negociació, tristesa (o depressió) i acceptació.

Aquest model va contribuir a donar visibilitat a les reaccions emocionals davant la pèrdua, però avui sabem que el dol no segueix necessàriament un ordre concret. No totes les persones passen per totes aquestes fases, ni les viuen amb la mateixa intensitat o durada. És habitual avançar i retrocedir entre emocions, experimentar-ne diverses alhora o no identificar-se amb alguna d'elles.

Per això, més que parlar de fases obligatòries, preferim entendre el dol com un procés flexible i personal.

Què podem sentir durant el dol?

Cada dol és únic, però hi ha experiències que són freqüents durant aquest procés:

• Tristesa profunda i sensació de buit.

• Enyorança i necessitat de la persona o de la situació perduda.

• Ràbia, frustració o irritabilitat.

• Culpa o preguntes constants sobre allò que hauria pogut ser diferent.

• Ansietat o por davant del futur.

• Dificultats per concentrar-se o prendre decisions.

• Alteracions del son o de la gana.

• Cansament físic i emocional.

• Moments puntuals de calma, claredat, esperança o fins i tot alegria, que també formen part del procés.

Moltes persones es preocupen quan un dia es troben millor i l'endemà tornen a sentir un dolor intens. Aquesta oscil·lació és completament normal. El dol no és lineal.

Què pot passar mentre estem vivint un dol?

El procés de dol pot afectar diferents àrees de la vida.

A nivell emocional

Les emocions poden canviar ràpidament i aparèixer de manera intensa. És habitual sentir una gran vulnerabilitat, plorar amb facilitat o tenir la sensació que ningú ens pot entendre.

A nivell cognitiu

Poden aparèixer dificultats de memòria, problemes de concentració, pensaments recurrents sobre la pèrdua o la sensació que costa molt mantenir l'atenció en les tasques quotidianes.

A nivell físic

El cos també viu el dol. Fatiga, tensió muscular, canvis en la gana, insomni, mal de cap o sensació d'esgotament són algunes de les manifestacions més habituals.

A nivell social

Algunes persones necessiten estar acompanyades, mentre que d'altres prefereixen moments de solitud. També és freqüent sentir que les relacions canvien o que costa reconnectar amb activitats que abans resultaven agradables.

Com treballem el dol en teràpia?

Acompanyar un procés de dol no significa accelerar-lo ni intentar eliminar el dolor. A teràpia oferim un espai segur on la persona pot comprendre què està vivint i trobar recursos per adaptar-se a aquesta nova realitat.

El treball terapèutic acostuma a incloure:

• Validar i entendre les emocions, sense jutjar-les.

• Comprendre que cada procés té el seu propi ritme.

• Identificar i treballar sentiments com la culpa, la ràbia o la por, així com les creences que els poden mantenir o intensificar. 

• Desenvolupar estratègies per afrontar els moments més difícils.

• Reconstruir la rutina i recuperar progressivament activitats significatives.

• Donar un nou significat al vincle amb la persona o la realitat perduda.

• Reforçar la xarxa de suport i els recursos personals.

• Fer una valoració clínica quan hi hagi indicis que el procés de dol pugui coexistir amb altres dificultats psicològiques o trastorns que requereixin una intervenció específica.

L'objectiu no és deixar d'estimar ni deixar de recordar. El que busquem és que el dolor deixi d'ocupar tot l'espai i que la persona pugui continuar construint una vida plena, mantenint un record saludable d'allò que ha perdut.

Quan és recomanable demanar ajuda?

No existeix un temps "correcte" per superar un dol. Cada persona necessita el seu procés. Tot i això, és recomanable buscar suport psicològic quan:

• El patiment és molt intens i es manté sense canvis durant molt de temps.

• Les emocions impedeixen portar una vida quotidiana funcional.

• Apareix un aïllament social molt marcat.

• Hi ha un sentiment persistent de desesperança o manca de sentit vital.

• Es desenvolupen conductes d'evitació, consum de substàncies o altres estratègies perjudicials per gestionar el dolor.

• La persona sent que està "encallada" i no aconsegueix adaptar-se a la pèrdua.

Demanar ajuda no significa que no siguis capaç d'afrontar el dol. Significa que decideixes no fer aquest camí en solitud.

Un procés que mereix ser escoltat

El dol és una de les experiències més profundes que podem viure. Tot i que el dolor forma part del camí, també ho fa la possibilitat d'adaptar-nos, créixer i reconstruir la nostra vida sense oblidar allò que ha estat important per a nosaltres.

Al Centre de Psicologia de Torelló t'acompanyem des del respecte, l'empatia i l'evidència científica perquè puguis viure aquest procés al teu ritme, amb les eines necessàries per recuperar l'equilibri emocional i continuar avançant.

Èric Sadurní Muñoz Psicòleg General Sanitari

col. núm. 36315