Per què necessito tenir les coses controlades?

Moltes persones senten una gran necessitat de tenir les coses previstes, organitzades i sota control. Necessiten saber què faran el cap de setmana, amb qui quedaran, a quina hora arribaran o què passarà en una reunió important. Quan els plans canvien a última hora o apareixen imprevistos, poden sentir irritació, angoixa o una sensació de desbordament difícil d'explicar.

La primera explicació que acostumem a donar és l'ansietat. I és cert que, en molts casos, la necessitat de control està relacionada amb la por a la incertesa. Quan no sabem què passarà, la ment intenta anticipar escenaris i reduir riscos. Organitzar, planificar i controlar ens dona una sensació temporal de seguretat.

Tanmateix, no sempre es tracta d'ansietat.

Algunes persones necessiten controlar perquè han descobert que els costa adaptar-se als canvis i, en ocasions, es veuen incapaces de reaccionar-hi satisfactòriament. No tenen por que passi una catàstrofe; simplement saben que les improvisacions les descol·loquen, les saturen o les fan sentir incòmodes. En aquests casos, el control funciona com una manera de preparar-se mentalment per al que vindrà.

També hi ha persones per a les quals l'ordre, la planificació i l'organització formen part de la seva manera natural de funcionar. No viuen el control com una obligació, sinó com una tendència innata. Se senten més còmodes quan les coses estan estructurades i són previsibles, igual que altres persones prefereixen l'espontaneïtat o la flexibilitat.

En algunes ocasions, però, el control va més enllà de la comoditat o la seguretat. Pot convertir-se en una part important de la identitat. La persona es veu a si mateixa com algú responsable, eficient o capaç de gestionar qualsevol situació. Quan les coses escapen del seu control, no només apareix malestar; també pot aparèixer la sensació d'estar fallant a la imatge que té d'ella mateixa, i aquesta sensació acostuma a ser molt dolorosa i intensa.

També és possible que la necessitat de control s'hagi desenvolupat després d'experiències difícils. Persones que han viscut situacions de caos, traïció, pèrdua o inseguretat poden aprendre que anticipar-se als problemes és una manera de sentir-se més protegides. El control es converteix, així, en una estratègia per evitar tornar a experimentar la mateixa vulnerabilitat.

El problema és que el control té un límit. Quan es converteix en una necessitat constant, pot acabar restringint la capacitat d'adaptació, dificultant les relacions o reduint la possibilitat de gaudir de les experiències espontànies. La paradoxa és que, com més intentem controlar-ho tot, més dependents ens tornem que les coses surtin exactament com esperem, i les coses mai surten exactament com esperem o, essent generosos, quasi mai.

Per això, l'objectiu no és deixar de planificar ni convertir-se en una persona impulsiva. L'objectiu és desenvolupar una relació més flexible amb la incertesa. Poder organitzar i preveure quan és útil, però també tolerar que hi ha aspectes de la vida que no podem controlar.

Al cap i a la fi, la necessitat de control no acostuma a ser el problema en si mateix. Sovint és una solució que la persona ha trobat per sentir-se segura, preparada o coherent amb qui és. La pregunta realment important és: què estic intentant protegir quan necessito tenir-ho tot controlat?

Èric Sadurní Muñoz

Psicòleg general sanitari

Col. núm. 36315